L’Assemblada Occitana exprimís tota sa solidaritat amb lo pòble armèni, victima de l’imperialisme bellicista turc e azerbaitjanés en Artsakh.
Artsakh (l’Aut Karabagh) es una província istoricament armènia despuei mai de 2000 ans, ne testimònian la preséncia de fòrça monastèris e vestigis culturals e sa populacion quasi exclusivament armènia. En 1921, Estalin donèc Artsakh a Azerbaitjan, e Artsakh recebèt l’estatut de region autonòma. Pendent lo periòde sovietic, l’Aut Karabagh patiguèc una politica de “desarmenizacion”, de precarizacion de l’economia e una colonizacion de poblament azèri.
En 1988, dins la dinamica de la Perestroika, la region s’autoproclamèc republica desseparaa d’Azerbaitjan. S’enseguiguèc una repression azerbaitjanesa pontuaa de chaples e de pogròms còntra los armènis a Bakó e a Sumqayıt (Sumgait). L’anullacion de l’autonomia de l’enclava en 1991 provoquèc la 1a guèrra de l’Aut Karabagh (1991-94) que s’achabèc per una victòria militara armènia e l’independéncia de fach de la region que venguèc Republica d’Artsakh.
Lo 27 de setembre passat, après 30 ans d’estatuquò e de conflictes periodics, Azerbaitjan a atacat massissament Artsakh, amb lo sosten de Turquia, d’Israèl e de miliers de supletius islamistas sirians pròturcs. Maugrat una resisténcia eroïca de 45 jorns fàcia a d’adversaris mai nombrós e mielhs esquipats, los armènis an degut plegar e signar un acòrdi significant lor desfacha militara, amb la cession a Azerbaitjan de la màger part de lors territòris. Aüra, Artsakh se retròba fòrça reduch, enclavat e sota la tutèla de l’armaa russa qu’es intervengua coma fòrça de patz.
La populacion dels territòris cedits fugís l’armaa azerbaitjanesa que s’es ja illustraa per mants crimes de guèrras comés sus de civils e de soldats armènis capturats. L’avenir dels monastèris armènis tombats entre las mans d’Azerbaitjan fa crénher çò piéger. Bakó a costuma de destruire sistematicament lo patrimòni armèni per fin de far desaparéisser tota traça de preséncia armènia anciana.
La situacion en Artsakh pertòcha Occitània, que còmpta de desenats de miliers d’estatjants d’origina armènia. Aqueles son menaçats per los “Lops Gris”, un gropuscul ultranacionalista turc acostumat a d’accions violentas e que teniá un camp d’entraïnament secret a Satiliu, en Vivarés (Occitània).
Aüra, es mai que mai temps que las institucions internacionalas reconoissan la Republica d’Artsakh. L’Assemblada Occitana encoratja los occitans a rejónher los armènis dins lor mobilizacion per lo drech inalienable d’Artsakh a l’autodeterminacion.