by Lo dijaus 24 de novembre passat que s’abandonèc la proposicion de lei d’abolicion de la corrida, iniciada per Aymeric Caron. Lo deputat deu partit Revolucion Ecologica entau Viu (REV), liat a la França Insosmesa de Jean-Luc Mélenchon, que degoc retirar la sua proposicion fàcia a la hòrta oposicion qui rescontrèc a l’Assemblada Nacionala de l’estat francés.
La question de la corrida qu’ahisca un debat qui dessepara los sons partisans qui la defenden en nom de la tradicion, e los sons opausants qui la denóncian en rason de las sofrenças causadas a l’animau.
La proposicion de lei que pertòca Occitània vist qu’es subertot ací, especialament en Lengadòc e Provença, que la corrida e’s practica.
Per l’Assemblada Occitana, la question qu’ei reglada: que condemnam sens esitacion la corrida e que sostienèm la sua abolicion completa.
Pr’amor qu’avèm considerat tostemps que lo benestar animau, la proteccion de l’environament e la biodiversitat e deven passar abans la tradicion.
De mei, la corrida non ei pas ua tradicion occitana! La corrida qu’ei ua forma de corsa de taurs originària d’Espanha e qu’ei estada importada en Occitània en 1853 a l’iniciativa de l’esposa espanhòla de Napoleon III.
B’existishen autas formas de corsas de taurs qui son, eras, plan tradicionalas dens Occitània e qui non finishen pas dab la mesa a mòrt deu taur. Que son la bovina, las corsas camarguencas e las corsas lanusquetas: que hèn part integranta deu patrimòni culturau provençau e gascon e que las sostienèm completament.
Fotografia: Claire Starozinski (format modificat)
