La corrida: ua tradicion barbara e non occitana

Lo dijaus 24 de novembre passat que s’abandonèc la proposicion de lei d’abolicion de la corrida, iniciada per Aymeric Caron. Lo deputat deu partit Revolucion Ecologica entau Viu (REV), liat a la França Insosmesa de Jean-Luc Mélenchon, que degoc retirar la sua proposicion fàcia a la hòrta oposicion qui rescontrèc a l’Assemblada Nacionala de l’estat francés.

La question de la corrida qu’ahisca un debat qui dessepara los sons partisans qui la defenden en nom de la tradicion, e los sons opausants qui la denóncian en rason de las sofrenças causadas a l’animau.

La proposicion de lei que pertòca Occitània vist qu’es subertot ací, especialament en Lengadòc e Provença, que la corrida e’s practica.

Per l’Assemblada Occitana, la question qu’ei reglada: que condemnam sens esitacion la corrida e que sostienèm la sua abolicion completa. 

Pr’amor qu’avèm considerat tostemps que lo benestar animau, la proteccion de l’environament e la biodiversitat e deven passar abans la tradicion.

De mei, la corrida non ei pas ua tradicion occitana! La corrida qu’ei ua forma de corsa de taurs originària d’Espanha e qu’ei estada importada en Occitània en 1853 a l’iniciativa de l’esposa espanhòla de Napoleon III.

B’existishen autas formas de corsas de taurs qui son, eras, plan tradicionalas dens Occitània e qui non finishen pas dab la mesa a mòrt deu taur. Que son la bovina, las corsas camarguencas e las corsas lanusquetas: que hèn part integranta deu patrimòni culturau provençau e gascon e que las sostienèm completament.

Fotografia: Claire Starozinski (format modificat)