by Coma Assembada Occitana Valadas, avèm seguit amb grand interès la discusion, que sorgiguèc pendent la primiera onda de la pandemia, sus la possibilitat de repoblar los borgs alpencs coma mesura per evitar de pandemias ulterioras. Se part del presupausat que, fai cent ans, Itàlia aviá 30 milions d’abitants egalament distribuits entre vilas, campanha e montanha. Encuei Itàlia a lo doble d’abitants, que se concentran quasi exclusivament dins las grandas metropòlis.
L’arquitècte Stefano Boeri, lo 25 d’abril de l’an passat, dins una entrevista sus Repubblica, a alimentat lo debat amb professionalisme e coeréncia. S’estima qu’en Itàlia i a 6000 borgs que riscan d’èsser abandonats dins los dos tèrç del territòri estatal. En tèrmes institucionals lor dison “zònas intèrnas” e son de zònas richas de patrimòni cultural, agricòla e istoric.
Aüra, lo gròs problèma d’aquestas zònas son los servicis que despareisson e mai los transpòrts publics que son quasi absents. Las zònas marginalas son estaas abandonaas dins los ans 1960-1970 en favor de las vilas grandas ont lo trabalh en fabrica èra una seguretat. Lo miratge d’un trabalh retribuit chasque mes, ansin, a menat a l’abandon dels centres pichons e a la barraüra tanben dels negòcis del territòri.
Un grand problèma es la fragmentacion territoriala que vei de larjas zònas dels territòris devesias en parcèlas pichonas —per de vias ereditàrias lònjas— dins las qualas es de mal retraçar la proprietat, que sovent a emigrat a l’estrange. La region de Piemont s’es dotaa d’una lei fonziera per reconstruire de lòts de terren autament parcelizats e, donc, non atractius.
Lo nòstre pensier, coma Assemblada Occitana Valadas, es que, de segur, lo torisme deu aver un impuls ulterior mas non pòt pas constituir la sola basa per un repoblament de las ruaas pichonas perque, se deguèsse arribar quina que siá autra emergéncia, auriam un nombre encara màger d’activitats blocaas. Creèm que la redinamizacion deu passar per lo torisme que dona d’activitats localament en pròpri, coma per exemple los elevatges pichons e las culturas particularas d’èrbas, especialament ont i a pas pus las condicions especificas presentas del trabalh autonòm o subordenat, e mai a distància.
Retenèm que, dins lo panorama actual, una ajua valida pòt venir dels projèctes menats dempuei quauques ans per la “Banca Nacionala de las Tèrras Agricòlas”, que lor tòcha es de rendre disponiblas las culturas agricòlas e los terrens abandonats, amb de condicions de crompa facilitaas dins un percors senhalizat e destinat essencialament als joines. Es una oportunitat que la chal agantar!
