Notre-Dame de París: non a la recuperacion nacionalista francesa!

Après l’emocion partejada e la compassion ligadas a l’incendi de la catedrala Notre-Dame de París, diluns passat, qu’es vengut lo temps de la protestacion.

• Contra la passivitat de l’estat francés pertocant la restauracion deus monuments istorics.

• Contra la solidaritat selectiva de las administracions e de las granas entrepresas e la publicitat indecenta qui n’es hèita a l’entorn.

• Contra las consequéncias ecologicas e socialas d’aquera reconstruccion.

• E contra la recuperacion politica d’aquera tragèdia per lo nacionalisme francés.

Lo fòrça bon article deu Jornalet de uei que hè justament remarcar que “la catedrala de Notre-Dame de París èra ja a mand de tombar” abans l’incendi, e qu’en 2017, l’estat francés ignorèc lo “crit d’alarma” de l’archevescat de París qui avèva “de besonh de 100 milions d’èuros entà sauvar la catedrala de la roïna”. Que cerquèn doncas mecènas “dont una partida aus Estats Units, entà finançar los trabalhs qui comencèn l’estiu passat”.

Après l’incendi, las granas familhas multimiliardàrias (Arnault, Pinault, Bettencourt, LVMH…) qu’an anonciat que daràn mei de 300 milions d’èuros per la restauracion de l’edifici. Que marcan per la medisha ocasion un gran còp publicitari en metent enabans la lor aparenta generositat. Levat qu’aqueth don, per un tresaur nacionau, es deductible au 90% d’impòst e qu’ac hèn per rasons purament mercantilas: a l’entorn de la catedrala que’s tròban totas las suas botigas de luxe.

Aqueth vam de solidaritat tan rapid que’ns hè interrogà’ns sus las prioritats fixadas per los poders publics, e mei per la societat dens lo son ensemble. Especialament a respècte deus problèmas mei urgents, e mei se restam dens lo domeni deu patrimòni e de l’urbanizacion. Que hè contrast dab l’abséncia crudèla de mejans:

• Per la renovacion deus quartièrs de las comunas coma Marselha, volontàriament deishats a l’abandon e a las màfias localas, coma ac denóncia lo nòste darrèr dorsièr sus la betumizacion d’Occitània.

• Per l’ensenhament tan public coma privat de las lengas minorizadas, totun consideradas coma patrimòni immateriau de l’umanitat.

• Sens parlar de la precarietat sociala d’ua part creishenta de la societat qui auré mei de besonh d’aquera ajuda financièra abondosa.  

Deu medish biaish, si que denonciam la decision deu cònsol màger de Tolosa, Joan-Luc Modenc, d’autrejar un don d’un milion d’èuros per la reconstruccion de la catedrala parisenca, mentre que refusèc per la sua comuna de pagar excavacions arqueologicas a l’entorn de la basilica Sant Sarnin, ont i auré vestigis antics qui aurén permés a la Ciutat Mondina de har acte de candidatura au Patrimòni Mondiau de l’UNÈSCO.

Que denonciam la destruccion de mei de 1300 casses seculars ofèrts per Groupama, proprietària de 1000 ectaras de horèst privada, entà reconstrúser la carpenta de la catedrala parisenca. D’en primèr, que’ns podèm questionar sus l’utilitat que pòt aver ua companhia d’assegurança de possedir un terren horestèr, en mei d’aquò tan vast. D’en segond, a l’ora ont la des·horestacion e pren dimensions dramaticas a l’escala internacionala e ont los casses seculars e devienen rars, aquera decision qu’es inapropriada e inadmissibla.

Enfin, non èm pas d’acòrdi dab lo president francés Emmanuel Macron qui declarèc que la catedrala Notre-Dame èra “la nòsta istòria, la nòsta literatura, lo nòste imaginari […]”. 

Occitània es la tèrra rica d’un patrimòni arquitecturau e artistic, materiau coma immateriau, testimòni d’ua istòria paisherenca encara que sovent tragica. Tèrra d’istòria e d’art, Occitània se sent concernida per la destruccion parciala d’un joièu de l’art sagrat europèu, e compatish au pensament dolorós deu pòble francés davant l’abrasament de la catedrala Notre-Dame (#NotreDame) de París.

Egau, non sauré caucionar la recuperacion ideologica insuportabla qui instrumentaliza aqueth malaür.

Non, los aurs de l’Edat Mejana capetian de l’Illa de França non apertienen pas a la medisha cultura qu’Occitània, e la catedrala de París non es pas la catedrala deus occitans.

Lòc de pregària e de conservacion de l’art de la França medievala, no’s deu pas mudar en instrument de negacion de las culturas deus pòbles en generalizant ua francitat-universalitat qui recapèra e denèga çò que produgón l’art occitan, l’art basco, catalan, breton, flamenc: de meravilhas e de caps d’òbra sovent deishats en perilh.

Solidaritat òc, mes dens lo respècte de tots. Digestion dens ua francitat negacionista, non!