24.04.2024

Occitània antifaissista: lo perilh de la constitucion italiana

Nosautres de l’Assemblada Occitana denonciam amb fòrça la deriva chauvina qu’a començat en Itàlia amb la victòria a las eleccions politicas, lo 25 de setembre, de la coalicion de drecha sobeiranista, reüssia per lo partit de Meloni (Fraires d’Itàlia).

Dempuei que lo govèrn s’es installat, la presidenta del conselh (e mai se li plai pas d’èsser nomenaa amb lo substantiu femenin) a utilizat de lònja lo mot «nacion» en referéncia a Itàlia: aquel retorn a de tèrmes chauvins es, d’un ponch de vista nòstre, perilhós.

Denonciam tanben la retorica militarista que lo govèrn a iniciaa (e mai se per aüra son mas que de gèsts, pas sostenguts per los fachs); se faguèc remarcar amb l’uniforme de l’armaa italiana dins una vesita en Curdistan (a Arbèla) e en Iraq (a Bagdad).

Lo fach que consideram mai dangierós per la lenga occitana es lo projècte de lei constitucionala destinat a inserir dins la charta constitucionala, a l’article 12, la frasa «L’italian es la lenga oficiala de la Republica, totes los ciutadans an lo dever de la conéisser e lo drech de l’utilizar». Coma organizacion occitanista temèm qu’aquela modificacion de la constitucion pòscha metre en risc totas las conquistas, arduament realizaas, dels ans 80 enlà, d’en primièr per lo Movement Autonomica Occitan (MAO), puei per los grops culturals occitanistas, per protegir la lenga occitana. Temèm subretot que la lei 482 de 1999, que faguèron reconéisser l’occitan coma «minoritat lingüistica istorica» amb 12 autras lengas, se pòscha remetre en question per la Cort Constitucionala, en n’achabant definitivament amb mai de 20 ans de temptativas timidissimas de valorizacion de nòstra lenga autoctòna.

L’estat francés a ja modificat l’article 2 de la constitucion francesa en 1992 per apondre que «la lenga de la Republica es lo francés». Dempuei, aquel article es utilizat còntra totas las proposicions en favor de las lengas minorizaas. Aüra un perilh similar apareis dins l’estat italian.Apelam totas las fòrças politicas e socialas presentas dins las Valadas Occitanas —e dins tota Occitània— per que rebuten aquela proposicion de lei e la deriva en acte. Chal l’unitat del pòble occitan per arrestar aquela deriva.