Movement dels corsets jaunes: lo punt de vista de l’Assemblada Nacionala Occitana

Lo 17 de novembre de 2018 s’es debanada la jornada de protestacion del movement dels “corsets jaunes” qu’auriá rechampat mai de 287 000 manifestants e que son bilanç es pesant: una mòrta, 409 ferits e 117 interpelacions.

Aparegut en octòbre de 2018, aquel movement ven d’una protestacion contra l’auça dels prètz del carburant automobil. Se pretend apolitic e espontanèu; e vòl portar de revendicacions tochant lo poder de crompa de las classas mejanas e popularas.

Comprenèm la colèra populara…

Existís un sentiment popular real e sincèr d’estofar sos las taxas e d’èsser abusat per l’estat francés. A l’origina, lo govèrn parisenc a decidit d’aumentar la taxa sus los produits petrolièirs per incitar las gents a prene mens la veitura. L’objectiu oficial es de reduire las emissions de gas d’efieit de sèrra qu’accelèran lo desreglament climatic, e maitot de reduire las emissions de particulas finas a l’origina de malautiás respiratòrias.

Mas l’aumentacion de la taxa afècta durament una granda part dels estatjants qu’an pas d’autra chausida que d’utilizar lors veituras per anar trabalhar o faire las crompas, sobretot dins las comunas perifericas e los territòris rurals. Dementre, los poders publics an pas ren fait per permetre a las gents de se sortir d’aquela dependéncia a l’automobila.

An abandonat dins mantes luòcs los transpòrts en comun e an favorizat l’installacion dels centres comercials a la perifèria de las vilas. Aqueles centres son accessibles unicament en veitura e estofan los petits comerçants dins los centres vila.

De mai, l’argent de las taxas sus los carburants, teoricament destinat al finançament de la transicion energetica, desapareis dins lo trauc budgetari e servís en realitat a d’autras despensas contestablas, mentre que l’estat fai gran d’esfòrç per reduire son tren de vida sempre gargantuesc. 

En matèria de pollucion, las automobilas semblan las soletas d’èsser acusadas mentre que las indústrias, lo chaufatge, l’agricultura e los transpòrts maritims e aerians, mai polluents, son rarament mençonats. 

Enfin, lo govèrn francés pretend compensar aquela auça de las taxas per las ajudas financèiras e per la crompa de veïculs electrics; mas aqueles veïculs son tròp chars, lor fabricacion mai lor foncionament son pas ecologics.

De tot aquò se desgatja un sentiment general de revòuta fàcia al cinisme del govèrn francés, que s’acontenta de sancionar financèirament los usatgèirs de las veituras sens lor trobar de solucions d’eschamge. Sus quò quí, lo movement dels corsets jaunes sembla la gota d’aiga qu’a fait desbordar lo vas, ja emplit per los multiples escàndols e las mesuras provocantas de la presidéncia de Macron (mesuras socialas regressivas, presents fiscals als mai riches, afaires Benalla e de vendas d’armas a l’Arabia Saudita, declaracions mespresosas, etc.).

…mas avèm de resèrvas sus lo movement dels corsets jaunes

L’Assemblada Nacionala Occitana se mòstra critica sus lo movement dels corsets jaunes per las rasons seguentas:

• Lor revendicacion minimala e de tèrme cort sembla pas d’anar mai luenh que l’anullacion de l’auça de las taxas sus los carburants. Actualament, lo movement sembla mai una jacquerie per lo retorn a l’òrdre ancian qu’una revolucion per lo chamjament radical del sistèma politic e economic.

• Lor manca d’analisis de fons, de concèptes e d’idèas innovantas. Lo movement sembla pas de se questionar sus las causas mai prigondas del problèma que los tòcha. Aquelas causas son internacionalas; son liadas al capitalisme financèir que favoriza las deslocalizacions e lo comèrci internacional, doncas los transpòrts de mèrças per avions e batèls, responsables d’emissions massissas de CO₂.

• Lor abséncia de contestacion francha del sistèma politic. En Occitània, mantes manifestants braman la Marselhesa e brandisson la bandèira francesa sens comprene qu’es lo centralisme parisenc qu’es la font de las injustícias que denóncian, puei que lo centralisme concentra l’activitat economica e lo poder politic dins la Region Parisenca. Aquel centralisme mena a un besonh creissent de mobilitat dels trabalhadors en seguida de la desaparicion dels servicis de proximitat. En comprenent pas aquela realitat, mòstran una alienacion persistenta e una somission a l’ideologia jacobina dominanta.

• Lor tròp granda permissivitat fàcia a las temptativas de recuperacion per l’extrèma dreita, que se’n revendican de menaires que i a. Ne testimònian mantes desbordaments racistas e omofòbs atestats, e mai se son pas representatius de l’ensems del movement, e mai se la majoritat dels manifestants se’n dessolidarizan. Un movement de contestacion cresable, pr’aquò, se deu mostrar intransigent fàcia als promotors de las ideologias d’òdi e d’intolerància.

Per un vertadèir movement audaciós!

L’Assemblada Nacionala Occitana es conscienta qu’es urgent de se desbarrassar de la dependéncia al petròli per de rasons de santat, d’ecologia e maitot per l’independéncia energetica d’Euròpa fàcia a de país gaire frequentables coma l’Arabia Saudita. Consideram, pr’aquò, que la transicion energetica si deu pas faire al prètz de la justícia sociala.

Per aquò faire, sostenèm una vision audaciosa, preconizam una politica volontarista en favor de la transicion energetica:

• Volèm una politica de transpòrts adaptada e non centralizada a l’entorn de París.

• Volèm desvolopar e democratizar los transpòrts en comun coma alternativa a la veitura, e volèm lo ferrotatge coma alternativa als transpòrts estradèirs.

• Volèm cessar las subvencions a l’aviacion a bas còst: aquela favoriza la pollucion e degrada la condicion dels personals aerians.

• Volèm una recèrcha activa per de veïculs mens polluents e mens chars.

• Volèm relocalizar los servicis publics e los centres de decision per acompanhar eficaçament la transicion energetica.

• Volèm relocalizar la produccion e lo consume.

• Volèm reïmplantar los comèrcis de proximitat dins los centres vila.

• Volèm un novèl plan d’urbanizacion, elaborat per raprochar las abitacions dels luòcs de trabalh.

Aquelas mesuras supausan una sortida del sistèma centralista parisenc e una novèla reorganizacion territoriala, en creant de regions autonòmas, amb d’identitats istoricas e culturalas fòrtas e de vertadèirs poders economics, fiscals e politics. Aquò supausa maitot una reorganizacion administrativa a l’entorn de las comunas, perque son d’entitats administrativas mai ancianas que los “estats nacion” e perque son lo solet vertadèir teissut democratic de proximitat per los ciutadans.