by L’Assemblada Nacionala Occitana considèra que lo debat a l’entorn del futur nom de las nòvas regions es una tela de fum espandida per escondre los problèmas costumièrs de la gestion de las collectivitats localas pel mercat-Estat-nacion francés: decisions administrativas arbitràrias, mancança de democracia, fauta de fisança en las populacions ciutadanas, abséncia d’autoritat politica amb una granda autonomia, flaquesa economica o d’una pensada economica per las novèlas regions, mai d’un problèma budgetari…
La question de l’endeutament de las regions es un exemple tipic d’aquelas manòbras tecnocraticas e financièras que l’ANÒC denonciava: un document de l’Agéncia Descomptes Publics mòstra que gràcias a la fusion, los deutes de certanas regions (qu’èran grèus) baissaràn, e que los d’autras (qu’èran leugièrs) aumentaràn.
D’un biais general, se lo deute d’una region es plan important, es en causa d’una marrida gestion de l’argent public pels conselhs regionals e pels elegits dels partits jacobins —de totas las colors— al poder de la decentralizacion en Occitània ; un feble deute pròva qu’una gestion melhora èra possibla. Aital amb la fusion, dins una perfiècha logica jacobina, las populacions de las regions financièrament establas pagaràn las incompeténcias politicas e administrativas dels conselhs regionals vesins.
Es lo cas per Miègjorn-Pirenèus qu’eireta de la gestion financièra catastrofica de la region de Lengadòc-Rosselhon. Parièr per Aquitània qu’eireta d’aquelas de Lemosin e Peitau-Charantas. Serà per Tolosa coma per Bordèu lo prètz del recentratge dels poders de las nòvas regions dins aquelas vilas.
Lo sol ganhant d’aquel calcul escur serà lo govèrn de l’Estat francés que règla aital un problèma espinós vist que las còlas responsablas de la marrida gestion de las regions de Lengadòc-Rosselhon, Lemosin e Peitau-Charantas son del meteis partit politic que la majoritat actuala al poder parisenc. Seriá estat parièr amb quin que siá partit jacobin.
A aqueste títol, dins son rapòrt sus l’estat de la democracia locala en França, lo Conselh d’Euròpa a criticat l’Estat francés sus la fusion de las regions en denonciant la mancança de consulta prèvia dels representants de las collectivitats territorialas, la tròp febla sollicitacion dels representants d’associacions de poders locals e tanben lo mesclum de las competéncias entre las regions qu’an fusionat.
L’ANÒC assumís una pensada politica liura e doncas preconiza de vertadièras entitats regionalas, amb d’identitats culturalas, lingüisticas e istoricas, una gestion autonòma e un mitan politic local alonhat dels calculs dels partits jacobins.
Volèm de regions que sèrvan d’interlocutors locals al poder central e non de far-valer dels politicians parisencs.
Aital volèm una fiscalitat pròpria e lo desengatjament fiscal de l’Estat centralista que pròva que sap pas gerir l’argent public de la descentralizacion.
Sèm per una constitucion democratica dins totas las regions occitanas, amb l’assentiment de tota la populacion d’Occitània: una manièra de demandar una reala reforma novèla e seriosa sus lo descopatge regional e la lei “NOTRe” (Novèla Organizacion Territoriala de la Republica).
