by Comunicat · 06.04.2018
Lo 29 de març passat, lo president de l’Assemblada Nacionala de l’estat francés a registrat una proposicion de lei “relativa a la reconoissença de la lenga provençala coma lenga de França”. Es una iniciativa dau deputat Bernat Reynès.
Lei movements que defendèm lo provençau, si que ne demandam, una melhora reconoissença! Mai la proposicion de lei de Bernat Reynès menaça en realitat lo provençau perque lo vòu separar artificialament de l’occitan. Aquò privariá lo provençau de legeires d’Occitània tota, li levariá l’accès a la cultura anciana en grafia classica e lo menariá a se desvalorizar e a se reduire au solet folclòre.
Aquela proposicion de lei a lo sosten d’un dotzenat de deputats de diferentei regions, dont lo breton Marc Le Fur. Cresèm que son de deputats de bòna fe, mai nos sembla que son estats manipulats per una oficina de reputacion dobtosa que perturba de lònga leis activitats de desvolopament dau provençau.
Dins la realitat, lo provençau es ja reconogut coma una partida constitutiva de l’occitan o lenga d’òc: es aquò la posicion consensuala que defendèm, coma l’ensemble dei promotors dau provençau. Aquesta realitat es reconoguda per:
- lo Ministèri de l’Educacion e lo Ministèri de la Cultura,
- lei grandeis associacions provençalistas e occitanistas que son sus lo terren,
- lei scientifics competents (lingüistas, romanistas, universitaris),
- lei pus grands escrivans d’expression provençala coma Frederic Mistral e Robèrt Lafont,
- lo Felibritge, la celèbra associacion fondada per Frederic Mistral.
La proposicion de lei de Sénher Reynès pretend que sus lo territòri de la region de Provença-Aups-Còsta d’Azur existirián tres lengas distintas: lo provençau, lo niçard e lo vivaroaupenc (o “provençau aupenc” o “gavòt”). En realitat se tracta de tres modalitats regionalas de la lenga occitana. E aquelei tres modalitats son ja reconogudas per lei Ministèris de l’Educacion e de la Cultura. Volèm mantenir aquela definicion.
Dins la proposicion de lei, afirman que lo provençau auriá “la sieuna ortografia especifica” e que Frederic Mistral seriá la referéncia literària que rendriá legitima la particularitat dau provençau. En realitat, lo provençau a doas ortografias legitimas e ja reconogudas per lo Ministèri de l’Educacion:
- la grafia classica (illlustrada per Robèrt Lafont),
- la grafia mistralenca (illustrada per Frederic Mistral).
Lei doas grafias illustran la literatura en provençau. Defendèm lo drech de leis utilizar totei doas, dins una perspectiva unitària e pluralista.
Dins la proposcion de lei, afirman que la grafia classica (que li dison “occitana”) auriá “ges de realitat istorica” en Provença. Evidentament, es una messòrga enòrma, bòrd que la grafia classica illustra la majoritat dei produccions literàrias modèrnas en provençau dempuei leis ans 1950. Tanben es la grafia dau provençau medievau. Es escandalós de voler suprimir aquela dimension fondamentala de nòstra cultura provençala.
Dins la proposcion de lei, denóncian l’unitat de la lenga occitana que qualifican de “visada reductritz”. Es tanben una messòrga perque lo concèpte de lenga occitana afirma ben clar lo respècte dau provençau e deis autrei dialèctes. E l’occitan ensenhat en Provença es naturalament lo provençau.
Retrobam dins la proposicion de lei de Sénher Reynès totei leis ingredients dau discors propagandista abituau de certaneis organizacions pseudoprovençalistas. Fan de “secessionisme lingüistic” còntra nòstra granda lenga occitana: mesclum dei nocions, marrida fe e pretension de s’exprimir en nom dau pòble. En realitat, lei promotors seriós dau provençau sus lo terren regètan aqueleis idèas de division e de sectarisme, e la majoritat deis associacions provençalas sostenon l’unitat pluricentrica de l’occitan dins la quala lo provençau a tota sa plaça.
L’Assemblada Nacionala Occitana (ANÒC) s’insurgís còntra tot aquel assortiment d’arguments inèptes. Afortissèm lo caractèr unitari de la lenga d’òc (o occitan), que lo provençau ne fa dignament partida.
Cresèm que l’urgéncia actuala, per defendre realament lo provençau, es de demandar un estatut de proteccion oficiala per l’ensemble de la lenga occitana —en inclusent lo provençau— a l’escasença de la revision de la constitucion.
