Sauvem l’occitan dins l’ensenhament!

Alertam la populacion sus un escàndol màger: l’estat francés destrutz los cors d’occitan dins lo sistèma public d’ensenhament. Macron e lo seu ministre Blanquer accentuan una eradicacion despietosa qu’aviá ja començat jos Hollande e la soá ministra Vallaud-Belkacem.

L’Assemblada Nacionala Occitana participa a la mobilizacion per defendre los cors d’occitan dins los licèus, los collègis, las escòlas primàrias e mairalas e las universitats. Defendèm l’ensenhament de l’occitan pertot en Occitània, daus Aups a l’Atlantic.

Sostenèm entretant la manifestacion dau 30 de genier, a 14h30, davant lo Rectorat de Tolosa, a l’iniciativa daus professors d’occitan de l’acadèmia de Tolosa (FÈLCO-CRÈO Tolosa).

Sem au costat de tots los professors d’occitan, de lors escolans e daus parents d’escolans. 

Rapelam que l’estat francés a reconegut las lengas dichas “regionalas” dins sa constitucion (article 75-1) e qu’a signat de las declaracions internacionalas favorablas a quelas lengas. Mas en practica, las defend pas, las eradica.

Volèm una politica audaciosa per sauvar l’occitan a l’escòla e dins la societat.

• Ramentam lo principi fondamentau que tot democrata deuriá sosténer: l’occitan es la lenga dau país d’Occitània e es una partida integranta de la cultura universala. Laidonc l’escòla publica a l’obligacion morala d’ensenhar seriosament nòstra lenga e de la valorizar.

• Dins lo futur immediat, tots los cors d’occitan se devon manténer e l’occitan deu restar una matèria valorizanta au bachelierat (quina que siá la reforma previsda).

• Dins lo futur pròche, sèm per una ofèrta generalizada de cors d’occitan dins totas las escòlas publicas d’Occitània, daus Aups a l’Atlantic. Quò implica de recrutar e de formar immediatament un grand nombre de professors. En parallèl, l’educacion publica deu organizar una publicitat valorizanta de l’occitan.

• A tèrme, la lenga occitana deu èsser una matèria obligatòria e essenciala dau sòcle comun. Maitot l’occitan deu èsser un veïcul d’ensenhament per las autras matèrias. O revendicam dins totas las escòlas d’Occitània, de la mairala a l’universitat. 

Demandam pas l’egalitat entre l’occitan e lo francés. Lucham per que l’occitan devenha de nuòu la primiera lenga de comunicacion en Occitània e la primiera lenga oficiala. Deu retrobar sa plaça normala, au dessús dau francés e au dessús de las autras lengas. L’occitan deu venir un element de coesion sociala e lo ben culturau de tots.